Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari
Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
FísicaElectromagnetismeCamp elèctric en XY

Camp elèctric en XY

Temari

Senyal a l'enunciat: L'enunciat dóna les posicions i els valors d'una o diverses càrregues i demana el camp elèctric resultant en un punt, la força sobre una càrrega de prova, o la posició on el camp és nul.

Camp elèctric d'una càrrega puntual

El camp elèctric creat per una càrrega puntual qqq a distància rrr té mòdul:

E=k∣q∣r2=∣q∣4πε0r2E = \frac{k|q|}{r^2} = \frac{|q|}{4\pi\varepsilon_0 r^2}E=r2k∣q∣​=4πε0​r2∣q∣​

on k=9⋅109k = 9\cdot10^9k=9⋅109 N·m²/C². El signe de qqq determina la direcció: el camp apunta allunyant-se de càrregues positives i cap a càrregues negatives. En format vectorial, usant el vector unitari u^\hat{u}u^ que apunta des de la càrrega cap al punt d'avaluació PPP:

E⃗=kqr2 u^\vec{E} = \frac{kq}{r^2}\,\hat{u}E=r2kq​u^

A la pràctica és més segur calcular el mòdul amb k∣q∣/r2k|q|/r^2k∣q∣/r2 i assignar la direcció per raonament físic a partir del signe de la càrrega.

Força sobre una càrrega de prova

La força que exerceix el camp sobre una càrrega de prova q0q_0q0​ col·locada en un punt on el camp val E⃗\vec{E}E:

F⃗=q0E⃗  ⟹  F=∣q0∣E=k∣q∣∣q0∣r2\vec{F} = q_0\vec{E} \implies F = |q_0|E = \frac{k|q||q_0|}{r^2}F=q0​E⟹F=∣q0​∣E=r2k∣q∣∣q0​∣​

Si q0>0q_0 > 0q0​>0, la força té la mateixa direcció que E⃗\vec{E}E. Si q0<0q_0 < 0q0​<0, la força és contrària a E⃗\vec{E}E. Aquesta és la diferència fonamental respecte a la gravitació, on la força sempre és atractiva.

Superposició de camps

Amb diverses càrregues, el camp total és la suma vectorial dels camps individuals. El procediment és anàleg al gravitatori:

  1. Per a cada càrrega iii, construir u^i\hat{u}_iu^i​ des de qiq_iqi​ cap a PPP si qi>0q_i > 0qi​>0, o des de PPP cap a qiq_iqi​ si qi<0q_i < 0qi​<0. Calcular Ei=k∣qi∣/ri2E_i = k|q_i|/r_i^2Ei​=k∣qi​∣/ri2​.
  2. Escriure el vector: E⃗i=Ei u^i\vec{E}_i = E_i\,\hat{u}_iEi​=Ei​u^i​.
  3. Sumar component a component: E⃗total=∑iE⃗i\vec{E}_{total} = \sum_i \vec{E}_iEtotal​=∑i​Ei​.

El mòdul i la direcció resultants:

∣E⃗total∣=Ex2+Ey2,α=arctan⁡EyEx|\vec{E}_{total}| = \sqrt{E_x^2 + E_y^2}, \qquad \alpha = \arctan\frac{E_y}{E_x}∣Etotal​∣=Ex2​+Ey2​​,α=arctanEx​Ey​​

Punt neutre

La posició on el camp resultant és zero depèn del signe de les càrregues:

  • Mateix signe: el punt neutre està entre les càrregues, més a prop de la menys intensa.
  • Signes oposats: el punt neutre està fora del segment que les uneix, al costat de la càrrega menys intensa.

Per a dues càrregues del mateix signe amb magnituds ∣q1∣|q_1|∣q1​∣ i ∣q2∣|q_2|∣q2​∣ separades una distància ddd, anomenant xxx la distància des de q1q_1q1​:

k∣q1∣x2=k∣q2∣(d−x)2  ⟹  x=d1+∣q2∣/∣q1∣\frac{k|q_1|}{x^2} = \frac{k|q_2|}{(d-x)^2} \implies x = \frac{d}{1 + \sqrt{|q_2|/|q_1|}}x2k∣q1​∣​=(d−x)2k∣q2​∣​⟹x=1+∣q2​∣/∣q1​∣​d​

Línies de camp elèctric

Les línies de camp representen la direcció i el sentit de E⃗\vec{E}E en cada punt. Les seves propietats:

  • Neixen en càrregues positives i acaben en càrregues negatives (o a l'infinit si no hi ha càrregues negatives properes).
  • Mai no es creuen entre si.
  • La seva densitat local indica la intensitat del camp: més juntes equival a camp més intens.
  • Són sempre perpendiculars a les superfícies equipotencials.
Càrrega + Càrrega − Dipol +q −q +q −q
Les línies de camp neixen en càrregues positives i acaben en càrregues negatives
← Tornar al temari