Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari
Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
FísicaOnes VibracionsOnes estacionàries i harmònics

Ones estacionàries i harmònics

Temari

Senyal a l'enunciat: L'enunciat descriu una corda vibrant o un tub sonor i demana identificar els nodes i ventres, dibuixar el mode de vibració, o determinar la longitud d'ona a partir de la longitud del sistema.

Què és una ona estacionària

Una ona estacionària sorgeix de la superposició de dues ones d'igual amplitud i freqüència que es propaguen en sentits oposats. El resultat no és una ona que avança sinó un patró fix de punts que oscil·len amb amplitud variable.

Els nodes són els punts que romanen sempre en repòs. Els ventres són els punts d'amplitud màxima, que oscil·len entre +2A+2A+2A i −2A-2A−2A. Entre dos nodes consecutius sempre hi ha exactament un ventre, i la distància entre dos nodes consecutius és λ/2\lambda/2λ/2.

Condicions de contorn

Els extrems del sistema imposen on han d'estar nodes i ventres:

  • Extrem fix (corda subjectada, tub tancat): hi ha obligatòriament un node en aquest extrem.
  • Extrem lliure (corda lliure, tub obert): hi ha obligatòriament un ventre en aquest extrem.

Aquestes condicions determinen quines longituds d'ona són possibles en cada sistema — només les que encaixen exactament en la longitud LLL respectant les condicions de contorn en ambdós extrems.

📐 Diagrama: tres configuracions en fila. Esquerra — corda amb ambdós extrems fixos: mode fonamental (un semiarc, nodes als dos extrems, ventre al centre, L=λ/2L = \lambda/2L=λ/2) i segon harmònic (dos semiarcs, tres nodes, dos ventres, L=λL = \lambdaL=λ). Centre — tub tancat-obert: mode fonamental amb node a l'extrem tancat i ventre a l'obert (L=λ/4L = \lambda/4L=λ/4). Dreta — tub obert-obert: mode fonamental amb ventres a ambdós extrems i node al centre (L=λ/2L = \lambda/2L=λ/2). Distàncies λ/4\lambda/4λ/4 i λ/2\lambda/2λ/2 marcades amb fletxes dobles en cada cas.

← Tornar al temari