Senyal a l'enunciat: Et demanen el domini, les asímptotes o ambdós com a primer pas de l'estudi complet. També quan demanen trobar paràmetres perquè una funció tingui una asímptota obliqua concreta.
Domini
El domini és el conjunt de valors de x per als quals l'expressió de f té sentit. Els obstacles habituals:
| Obstacle | Condició |
|---|
| Denominador nul | Excloure els zeros del denominador |
| Arrel de índex parell | Radicand ≥0 |
| Logaritme | Argument >0 |
Els punts exclosos del domini són candidats a asímptota vertical.
Asímptotes verticals (AV)
Per a cada punt x=a exclòs del domini, calcula limx→af(x):
- Si el límit és ±∞: AV en x=a.
- Si el límit és un nombre finit: discontinuïtat evitable, no hi ha AV.
Calcula els límits laterals (x→a− i x→a+) per indicar cap on tendeix la funció a cada costat.
Asímptotes horitzontals (AH)
Calcula els límits a l'infinit:
limx→+∞f(x)ilimx→−∞f(x).
Si algun d'aquests límits és un nombre L, la recta y=L és AH en aquella direcció. Una funció pot tenir AH diferent en +∞ i en −∞.
?? Si hi ha AH, no hi pot haver AO en la mateixa direcció.
Asímptotes obliqües (AO)
Només existeixen quan no hi ha AH. Es calculen en dos passos:
m=limx→±∞xf(x),n=limx→±∞(f(x)−mx).
Si m i n són finits, la recta y=mx+n és AO. Per a funcions racionals on el grau del numerador és exactament un més que el del denominador, els valors m i n s'obtenen directament per divisió polinòmica.
Talls amb els eixos
- Tall amb l'eix Y: avalua f(0), si 0 pertany al domini.
- Tall amb l'eix X: resol f(x)=0 (iguala el numerador a zero en funcions racionals).
Exemple resolt (PAU)
Estudia el domini i les asímptotes de f(x)=x−1x2+3.
Domini: x−1=0⇒D=R∖{1}.
AV: limx→1−f(x)=−∞ i limx→1+f(x)=+∞. ? AV: x=1.
AH: limx→±∞f(x)=∞. ? No hi ha AH.
AO: m=limx→∞x(x−1)x2+3=1. Divisió: x2+3=(x−1)(x+1)+4, d'on f(x)=x+1+x−14. ? AO: y=x+1.
Talls: f(0)=−3 ? tall eix Y en (0,−3). Numerador x2+3>0 sempre ? no hi ha tall amb l'eix X.