Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari
Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
Matemàtiques IIGeometria EspaiÀrees i volums

Àrees i volums

Temari

Senyal a l'enunciat: "Calcula l'àrea del triangle de vèrtexs...", "àrea del paral·lelogram format pels vectors...", "àrea de la cara del tetraedre...". La clau és que parla de superfícies, no de distàncies ni de posicions relatives.

L'eina: el producte vectorial (calculat a T1)

En R3\mathbb{R}^3R3, les àrees es calculen a partir del producte vectorial. Recorda (T1):

u⃗×v⃗=∣i⃗j⃗k⃗u1u2u3v1v2v3∣\vec{u} \times \vec{v} = \begin{vmatrix}\vec{i}&\vec{j}&\vec{k}\\u_1&u_2&u_3\\v_1&v_2&v_3\end{vmatrix}u×v=​iu1​v1​​j​u2​v2​​ku3​v3​​​

El mòdul del producte vectorial mesura l'àrea del paral·lelogram que formen els dos vectors:

∣u⃗×v⃗∣=∣u⃗∣ ∣v⃗∣ sin⁡θ|\vec{u} \times \vec{v}| = |\vec{u}|\,|\vec{v}|\,\sin\theta∣u×v∣=∣u∣∣v∣sinθ

Àrea del paral·lelogram

Si dos costats consecutius del paral·lelogram són u⃗\vec{u}u i v⃗\vec{v}v:

Aparal⋅lelogram=∣u⃗×v⃗∣\boxed{A_{\text{paral·lelogram}} = |\vec{u} \times \vec{v}|}Aparal⋅lelogram​=∣u×v∣​

Àrea del triangle

El triangle determinat per dos vectors ocupa exactament la meitat del paral·lelogram que formen. Si els vèrtexs del triangle són AAA, BBB, CCC:

Atriangle=12 ∣AB→×AC→∣\boxed{A_{\text{triangle}} = \frac{1}{2}\,|\overrightarrow{AB} \times \overrightarrow{AC}|}Atriangle​=21​∣AB×AC∣​

?? L'únic canvi respecte al paral·lelogram és el factor 12\frac{1}{2}21​. El càlcul vectorial és idèntic. No s'oblida el factor 12\frac{1}{2}21​ al triangle.

Quan els dades venen en forma de punts

Construeix sempre els vectors des del mateix vèrtex. Per exemple, des de AAA:

AB→=B−A,AC→=C−A\overrightarrow{AB} = B - A, \qquad \overrightarrow{AC} = C - AAB=B−A,AC=C−A

Si barreges orígens (p. ex. AB→\overrightarrow{AB}AB i BC→\overrightarrow{BC}BC), el producte vectorial no dona l'àrea correcta.

Exemple resolt

Calcula l'àrea del triangle de vèrtexs A(1,0,0)A(1,0,0)A(1,0,0), B(3,1,0)B(3,1,0)B(3,1,0), C(2,2,2)C(2,2,2)C(2,2,2).

1. Vectors des de AAA:

AB→=(2,1,0),AC→=(1,2,2)\overrightarrow{AB} = (2,1,0), \qquad \overrightarrow{AC} = (1,2,2)AB=(2,1,0),AC=(1,2,2)

2. Producte vectorial:

AB→×AC→=∣i⃗j⃗k⃗210122∣\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}= \begin{vmatrix}\vec{i}&\vec{j}&\vec{k}\\2&1&0\\1&2&2\end{vmatrix}AB×AC=​i21​j​12​k02​​
  • i⃗\vec{i}i: 1⋅2−0⋅2=21\cdot2-0\cdot2=21⋅2−0⋅2=2
  • j⃗\vec{j}j​ (signe −-−!): −(2⋅2−0⋅1)=−4-(2\cdot2-0\cdot1)=-4−(2⋅2−0⋅1)=−4
  • k⃗\vec{k}k: 2⋅2−1⋅1=32\cdot2-1\cdot1=32⋅2−1⋅1=3

AB→×AC→=(2,−4,3)\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC} = (2,-4,3)AB×AC=(2,−4,3)

3. Mòdul: 4+16+9=29\sqrt{4+16+9}=\sqrt{29}4+16+9​=29​.

4. Àrea del triangle: A=1229A=\dfrac{1}{2}\sqrt{29}A=21​29​.

Relació amb la distància punt–recta (T4)

La distància del punt PPP a la recta rrr que passa per AAA amb director d⃗\vec{d}d és:

d(P,r)=∣AP→×d⃗∣∣d⃗∣d(P,r) = \frac{|\overrightarrow{AP}\times\vec{d}|}{|\vec{d}|}d(P,r)=∣d∣∣AP×d∣​

Això és equivalent a l'altura del paral·lelogram format per AP→\overrightarrow{AP}AP i d⃗\vec{d}d, dividida per la base. Les dues fórmules comparteixen la mateixa geometria subjacent.

← Tornar al temari