Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari
Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
Matemàtiques IIProbabilitat EstadisticaProbabilitat elemental i condicionada

Probabilitat elemental i condicionada

Temari

Senyal a l'enunciat: Tens una urna, una extracció o un experiment aleatori. Et demanen P(A)P(A)P(A), P(A∪B)P(A \cup B)P(A∪B), P(A‾)P(\overline{A})P(A), o bé el problema és d'atzar equiprobable (daus, cartes, boles en una urna).

L'espai mostral i els successos

L'espai mostral Ω\OmegaΩ és el conjunt de tots els resultats possibles d'un experiment. Un succés és qualsevol subconjunt de Ω\OmegaΩ. Es combinen amb les operacions habituals de conjunts:

  • Unió A∪BA \cup BA∪B: ocorre AAA, o BBB, o tots dos.
  • Intersecció A∩BA \cap BA∩B: ocorren AAA i BBB simultàniament.
  • Complementari A‾\overline{A}A: no ocorre AAA.

Dos successos AAA i BBB són incompatibles (o mútuament excloents) si A∩B=∅A \cap B = \emptysetA∩B=∅ — no poden ocórrer alhora. En una roda de la fortuna, "sortir número parell" i "sortir número imparell" son incompatibles.

Regla de Laplace

En espais equiprobables —tots els resultats tenen la mateixa probabilitat—, la probabilitat d'un succés és:

P(A)=casos favorables a Acasos possibles totalsP(A) = \frac{\text{casos favorables a }A}{\text{casos possibles totals}}P(A)=casos possibles totalscasos favorables a A​

Per comptar els casos, de vegades n'hi ha prou amb enumerar; altres cops cal usar combinatòria (veure la secció corresponent).

Probabilitat del complementari

P(A‾)=1−P(A)P(\overline{A}) = 1 - P(A)P(A)=1−P(A)

És especialment útil quan el problema demana "almenys un": és més eficient calcular la probabilitat que no ocorri cap i restar d'1. "La probabilitat que almenys una peça sigui defectuosa" = 1−P(cap pec¸a defectuosa)1 - P(\text{cap peça defectuosa})1−P(cap pec¸​a defectuosa).

Probabilitat de la unió

P(A∪B)=P(A)+P(B)−P(A∩B)P(A \cup B) = P(A) + P(B) - P(A \cap B)P(A∪B)=P(A)+P(B)−P(A∩B)

Si AAA i BBB són incompatibles (A∩B=∅A \cap B = \emptysetA∩B=∅), el terme de la intersecció desapareix:

P(A∪B)=P(A)+P(B)P(A \cup B) = P(A) + P(B)P(A∪B)=P(A)+P(B)

?? Error clàssic: Sumar P(A)+P(B)P(A) + P(B)P(A)+P(B) directament sense restar P(A∩B)P(A \cap B)P(A∩B) quan els successos no són incompatibles. Si AAA i BBB es solapen, estàs comptant la zona d'intersecció dues vegades.

Exemple resolt

En una enquesta a 1000 persones: 600 compren cafè torrefacte (TTT), 350 cafè natural (NNN) i 200 els dos tipus. Probabilitat que un individu triat a l'atzar compri algun dels dos:

1. Identifiquem: P(T)=600/1000=0,6P(T) = 600/1000 = 0{,}6P(T)=600/1000=0,6, P(N)=350/1000=0,35P(N) = 350/1000 = 0{,}35P(N)=350/1000=0,35, P(T∩N)=200/1000=0,2P(T \cap N) = 200/1000 = 0{,}2P(T∩N)=200/1000=0,2.

2. Apliquem la fórmula de la unió:

P(T∪N)=0,6+0,35−0,2=0,75P(T \cup N) = 0{,}6 + 0{,}35 - 0{,}2 = 0{,}75P(T∪N)=0,6+0,35−0,2=0,75

Resultat: La probabilitat que compri almenys un dels dos tipus és 0,750{,}750,75.

← Tornar al temari