Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".
Mètodes directes per a sistemes 2×2
Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:
Mètode de substitució
Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
Àcids, bases i pH
Temari
Senyal a l'enunciat: "Identifica els parells àcid-base conjugats...", "Calcula la Ka/Kb de...", "Justifica si l'espècie actua com a àcid o com a base..."
ℹ️ Idea clau del bloc: en àcid-base convé separar sempre tres idees que sovint es barregen: fortalesa (quant es dissocia), concentració (quant n'hi ha) i acidesa/basicitat mesurada (pH o pOH).
Teoria de Brønsted-Lowry
Segons Brønsted i Lowry (1923):
Àcid: espècie que cedeix un protó (H+)
Base: espècie que accepta un protó (H+)
En tota reacció àcid-base hi ha una transferència de protons d'un àcid a una base:
HA+B⇌A−+HB+
📊 Diagrama: Transferència de protó entre un àcid HA i una base B, amb els dos parells conjugats identificats
Parells àcid-base conjugats
Quan un àcid cedeix un protó, es transforma en la seva base conjugada. Quan una base accepta un protó, es transforma en el seu àcid conjugat.
aˋcid1HA+base2B⇌base1A−+aˋcid2HB+
Parells conjugats:
HA/A− (parell 1)
HB+/B (parell 2)
Exemples:
Àcid
Base conjugada
HCl
Cl−
CH3COOH
CH3COO−
NH4+
NH3
H2O
OH−
L'aigua és amfòtera: pot actuar com a àcid (cedint H+ per donar OH−) o com a base (acceptant H+ per donar H3O+). Aquesta doble funció és la base de la seva autoprotòlisi.
Autoprotòlisi de l'aigua i Kw
L'aigua pura experimenta una autoprotòlisi (també anomenada autoionització):
H2O(l)+H2O(l)⇌H3O+(aq)+OH−(aq)
La constant d'autoprotòlisi (o producte iònic de l'aigua) és:
Kw=[H3O+][OH−]=1,0×10−14(25°C)
ℹ️ Notació útil: a 25°C també es pot escriure pKw=−logKw=14,00, de manera que pH+pOH=pKw.
Això implica que en qualsevol dissolució aquosa a 25°C:
Tipus de dissolució
Condició
Neutra
[H3O+]=[OH−]=10−7M
Àcida
[H3O+]>10−7M
Bàsica
[OH−]>10−7M
Constant d'acidesa Ka i constant de basicitat Kb
Relació fonamental entre un àcid i la seva base conjugada:
Ka⋅Kb=Kw=1,0×10−14(25°C)
Lectura correcta de Ka i Kb: com més gran és Ka, més desplaçat està l'equilibri cap a productes i més fort és l'àcid. De manera anàloga, com més gran és Kb, més forta és la base.
Fortalesa d'àcids i bases
Tipus
Dissociació
Constant
Exemples
Àcid fort
Completa (α≈1)
Ka molt gran
HCl, HNO3, H2SO4 (1a diss.)
Àcid feble
Parcial (α≪1)
Ka petita
CH3COOH, HF, HCN
Base forta
Completa
Kb molt gran
NaOH, KOH, Ca(OH)2
Base feble
Parcial
Kb petita
NH3, CH3NH2
No confondre fortalesa amb concentració. Un àcid fort diluït pot tenir un pH més alt que un àcid feble concentrat. La fortalesa és el grau de dissociació; la concentració és quant n'hi ha.
📊 Diagrama: Comparativa de la dissociació d'un àcid fort (completa) i un àcid feble (parcial), amb indicació del grau de dissociació
Escala de pKa i pKb
pKa=−logKapKb=−logKb
Com més petit és pKa, més fort és l'àcid (i per tant més feble la seva base conjugada). De manera equivalent, com més petit és pKb, més forta és la base.
Relació complementària:pKa+pKb=pKw=14 (a 25°C).
Exemple resolt: Identificació de parells conjugats
Identifica els parells àcid-base conjugats en la reacció:
HF(aq)+NH3(aq)⇌F−(aq)+NH4+(aq)
Solució:
HF cedeix un H+ → és l'àcid. La seva base conjugada és F−.
NH3 accepta un H+ → és la base. El seu àcid conjugat és NH4+.