Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari
Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
QuímicaRedox ElectroquimicaElectròlisi

Electròlisi

Temari

Senyal a l'enunciat: "Electròlisi de…", "Quanta massa es diposita?", "Calcula el temps necessari per recobrir…", "Quant volum de gas es desprèn?", "Aplica les lleis de Faraday".

Què és l'electròlisi?

L'electròlisi és el procés que utilitza energia elèctrica per forçar una reacció redox no espontània. Es realitza en una cel·la electrolítica, connectada a una font de corrent continu (bateria, font d'alimentació).

Idea clau: la font externa extreu electrons de l'ànode i els injecta al càtode. Per això, en una cel·la electrolítica l'ànode és positiu i el càtode és negatiu, però el procés químic no canvia: oxidació a l'ànode i reducció al càtode.

Cel·la electrolítica vs. cel·la galvànica

CaracterísticaCel·la galvànica (pila)Cel·la electrolítica
ReaccióEspontània (ΔG<0\Delta G < 0ΔG<0)No espontània (ΔG>0\Delta G > 0ΔG>0)
EnergiaProdueix energia elèctricaConsumeix energia elèctrica
Ecel⋅laE_{\text{cel·la}}Ecel⋅la​>0> 0>0<0< 0<0 (cal aplicar voltatge extern)
ÀnodePol negatiu (−-−)Pol positiu (+++)
CàtodePol positiu (+++)Pol negatiu (−-−)
Procés a l'ànodeOxidacióOxidació
Procés al càtodeReduccióReducció

No memoritzis només els signes. El criteri que NO falla mai és: ànode = oxidació i càtode = reducció. Després ja assignes la polaritat segons si és una pila o una electròlisi.

📊 Diagrama: Cel·la electrolítica completa amb font de corrent continu, ànode positiu, càtode negatiu, electròlit, productes i flux d'electrons

Lleis de Faraday

Les lleis de Faraday relacionen la quantitat d'electricitat amb la massa de substància dipositada o alliberada:

Primera llei

La massa d'una substància dipositada o alliberada en un elèctrode és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que passa per la cel·la.

Segona llei

Les masses de diferents substàncies dipositades per la mateixa quantitat d'electricitat són proporcionals als seus equivalents electroquímics (massa molar / nombre d'electrons transferits).

Fórmula integrada

Treballa sempre amb aquesta cadena operativa:

Q⟶ne−⟶nsubstaˋncia⟶m o VQ \longrightarrow n_{e^-} \longrightarrow n_{\text{substància}} \longrightarrow m\ \text{o}\ VQ⟶ne−​⟶nsubstaˋncia​⟶m o V

On la quantitat d'electricitat total (QQQ) que circula és:

Q=I⋅tQ = I \cdot tQ=I⋅t

On III és la intensitat de corrent en ampers (A) i ttt el temps en segons (s).

El nombre de mols d'electrons que circulen:

ne−=QF=I⋅tFn_{e^-} = \frac{Q}{F} = \frac{I \cdot t}{F}ne−​=FQ​=FI⋅t​

On F=96 485F = 96\,485F=96485 C/mol és la constant de Faraday.

Si la semireacció consumeix o cedeix zzz electrons per mol de substància, aleshores:

nsubstaˋncia=ne−zn_{\text{substància}} = \frac{n_{e^-}}{z}nsubstaˋncia​=zne−​​

La massa dipositada o alliberada:

m=M⋅I⋅tz⋅Fm = \frac{M \cdot I \cdot t}{z \cdot F}m=z⋅FM⋅I⋅t​

On:

  • mmm = massa en grams
  • MMM = massa molar de la substància (g/mol)
  • III = intensitat de corrent (A)
  • ttt = temps (s)
  • zzz = nombre d'electrons intercanviats per mol de substància segons la semireacció
  • FFF = 96 48596\,48596485 C/mol

Notació operativa: reserva ne−n_{e^-}ne−​ per als mols d'electrons i nsubstaˋncian_{\text{substància}}nsubstaˋncia​ per als mols de la substància. Així evites confondre els mols amb el nombre d'electrons de la semireacció.

📊 Diagrama: Esquema-resum de Faraday: cadena operativa I,t → Q → mols d'electrons → mols de substància → massa o volum

Exemple resolt 1 — Massa dipositada

Es fa l'electròlisi d'una dissolució de CuSO4\text{CuSO}_4CuSO4​ amb un corrent de 2,02{,}02,0 A durant 303030 minuts. Calcula la massa de coure dipositat. (MCu=63,5M_{\text{Cu}} = 63{,}5MCu​=63,5 g/mol)

Semireacció al càtode: Cu2+(aq)+2e−→Cu(s)\text{Cu}^{2+}(aq) + 2e^- \to \text{Cu}(s)Cu2+(aq)+2e−→Cu(s) → z=2z = 2z=2

Càrrega total: Q=I⋅t=2,0×(30×60)=3 600Q = I \cdot t = 2{,}0 \times (30 \times 60) = 3\,600Q=I⋅t=2,0×(30×60)=3600 C

Mols d'electrons: ne−=3 60096 485=0,03731n_{e^-} = \frac{3\,600}{96\,485} = 0{,}03731ne−​=964853600​=0,03731 mol

Mols de Cu: nCu=ne−z=0,037312=0,01866n_{\text{Cu}} = \frac{n_{e^-}}{z} = \frac{0{,}03731}{2} = 0{,}01866nCu​=zne−​​=20,03731​=0,01866 mol

Massa: m=0,01866×63,5=1,18m = 0{,}01866 \times 63{,}5 = 1{,}18m=0,01866×63,5=1,18 g

O directament amb la fórmula:

m=63,5×2,0×1 8002×96 485=228 600192 970=1,18 gm = \frac{63{,}5 \times 2{,}0 \times 1\,800}{2 \times 96\,485} = \frac{228\,600}{192\,970} = 1{,}18 \text{ g}m=2×9648563,5×2,0×1800​=192970228600​=1,18 g

Exemple resolt 2 — Volum de gas

En l'electròlisi de l'aigua acidulada, calcula el volum d'oxigen (O2\text{O}_2O2​) recollit a 252525 °C i 111 atm després de fer passar un corrent de 5,05{,}05,0 A durant 111 hora.

Semireacció a l'ànode: 2H2O(l)→O2(g)+4H+(aq)+4e−2\text{H}_2\text{O}(l) \to \text{O}_2(g) + 4\text{H}^+(aq) + 4e^-2H2​O(l)→O2​(g)+4H+(aq)+4e− → z=4z = 4z=4

Càrrega: Q=5,0×3 600=18 000Q = 5{,}0 \times 3\,600 = 18\,000Q=5,0×3600=18000 C

Mols d'electrons: ne−=18 00096 485=0,1866n_{e^-} = \frac{18\,000}{96\,485} = 0{,}1866ne−​=9648518000​=0,1866 mol

Mols d'O2\text{O}_2O2​: nO2=ne−z=0,18664=0,04665n_{\text{O}_2} = \frac{n_{e^-}}{z} = \frac{0{,}1866}{4} = 0{,}04665nO2​​=zne−​​=40,1866​=0,04665 mol

Volum (gas ideal a 252525 °C i 111 atm, R=0,08206R = 0{,}08206R=0,08206 L·atm/(mol·K)):

V=nRTP=0,04665×0,08206×2981=1,14 LV = \frac{nRT}{P} = \frac{0{,}04665 \times 0{,}08206 \times 298}{1} = 1{,}14 \text{ L}V=PnRT​=10,04665×0,08206×298​=1,14 L

Exemple resolt 3 — Temps necessari

Quant de temps cal per dipositar 5,05{,}05,0 g de plata (MAg=107,9M_{\text{Ag}} = 107{,}9MAg​=107,9 g/mol) amb un corrent de 3,03{,}03,0 A?

Semireacció: Ag+(aq)+e−→Ag(s)\text{Ag}^+(aq) + e^- \to \text{Ag}(s)Ag+(aq)+e−→Ag(s) → z=1z = 1z=1

Mols d'Ag: nAg=5,0107,9=0,04634n_{\text{Ag}} = \frac{5{,}0}{107{,}9} = 0{,}04634nAg​=107,95,0​=0,04634 mol

Mols d'electrons: ne−=nAg×z=0,04634×1=0,04634n_{e^-} = n_{\text{Ag}} \times z = 0{,}04634 \times 1 = 0{,}04634ne−​=nAg​×z=0,04634×1=0,04634 mol

Càrrega: Q=ne−×F=0,04634×96 485=4 471Q = n_{e^-} \times F = 0{,}04634 \times 96\,485 = 4\,471Q=ne−​×F=0,04634×96485=4471 C

Temps: t=QI=4 4713,0=1 490t = \frac{Q}{I} = \frac{4\,471}{3{,}0} = 1\,490t=IQ​=3,04471​=1490 s ≈24,8\approx 24{,}8≈24,8 min

Aplicacions industrials de l'electròlisi

AplicacióDescripció
GalvanoplàstiaRecobriment metàl·lic d'objectes (cromat, niquelat, daurat). L'objecte a recobrir és el càtode.
Obtenció de metallsProducció d'alumini (procés Hall-Héroult), sodi, magnesi a partir de sals foses.
Refinament de coureCoure impur = ànode; coure pur es diposita al càtode.
Producció de clor i NaOHElectròlisi de la salmorra (NaCl dissolt): Cl2\text{Cl}_2Cl2​ a l'ànode, H2\text{H}_2H2​ i NaOH al càtode.
Electròlisi de l'aiguaProducció d'H2\text{H}_2H2​ i O2\text{O}_2O2​ a partir d'aigua acidulada o alcalina.

A la PAU: els problemes d'electròlisi sempre segueixen el mateix esquema: donen III, ttt (o QQQ) i et demanen mmm (o viceversa). La clau és identificar correctament el nombre d'electrons zzz de la semireacció.

Traducció ràpida d'enunciat a càlcul:

  • si donen intensitat i temps, comença per Q=I⋅tQ = I \cdot tQ=I⋅t;
  • si demanen massa o volum, passa abans per ne−n_{e^-}ne−​;
  • si demanen temps, sovint has de recórrer la cadena en sentit invers fins a aïllar ttt.

Esquema de resolució per a problemes de Faraday

  1. Escriure la semireacció de l'elèctrode rellevant.
  2. Identificar zzz (electrons intercanviats per mol de substància).
  3. Calcular Q=I⋅tQ = I \cdot tQ=I⋅t (o aïllar el que falti).
  4. Calcular mols d'electrons: ne−=Q/Fn_{e^-} = Q / Fne−​=Q/F.
  5. Relacionar mols d'electrons amb mols de substància via estequiometria.
  6. Convertir a massa (m=nsubstaˋncia×Mm = n_{\text{substància}} \times Mm=nsubstaˋncia​×M) o volum (V=nsubstaˋnciaRT/PV = n_{\text{substància}}RT/PV=nsubstaˋncia​RT/P).

Control final abans d'entregar: comprova que el temps sigui en segons, que hagis triat bé ànode/càtode i que el nombre d'electrons provingui de la semireacció ajustada.

← Tornar al temari