Senyal a l'enunciat: "Ajusta la reacció en medi àcid/bàsic", "Indica l'oxidant i el reductor", "Determina els nombres d'oxidació", "Iguala pel mètode de l'ió-electró".
Oxidació i reducció
Una reacció redox (reducció-oxidació) implica transferència d'electrons entre espècies químiques:
| Procés | Definició | L'espècie que ho fa |
|---|
| Oxidació | Pèrdua d'electrons | Agent reductor (s'oxida) |
| Reducció | Guany d'electrons | Agent oxidant (es redueix) |
L'oxidant és l'espècie que es redueix (guanya electrons). El reductor és l'espècie que s'oxida (perd electrons). No confonguis el nom amb el procés.
Regla mnemotècnica: "el reductor redueix a l'altre cedint electrons" — es sacrifica perquè l'altre es redueixi.
Convenció de notació en aquest tema
- Nombre d'oxidació: l'abreujarem com n.o.
- Semireaccions: les escriurem sempre amb els electrons (e−) explícits
- Oxidant / reductor: indicarem al costat si l'espècie es redueix o s'oxida
- Potencial estàndard: quan aparegui en redox, E∘ serà sempre un potencial estàndard de reducció
Nombre d'oxidació (n.o.)
El nombre d'oxidació és la càrrega formal d'un àtom si tots els electrons d'enllaç s'assignessin a l'àtom més electronegatiu. Regles principals:
| Regla | Valor |
|---|
| Element lliure (Fe, O2, H2) | 0 |
| Ió monoatòmic | càrrega de l'ió |
| H en compostos | +1 (excepte hidrurs metàl·lics: −1) |
| O en compostos | −2 (excepte peròxids: −1; OF2: +2) |
| F sempre | −1 |
| Suma en molècula neutra | 0 |
| Suma en ió poliatòmic | càrrega de l'ió |
Exemple: En KMnO4: K = +1, O = −2. Sigui x el n.o. del Mn:
+1+x+4(−2)=0⟹x=+7
Per tant, el manganès té n.o. +7 en el permanganat.
Identificar oxidació i reducció
- Calcula el n.o. de cada àtom abans i després de la reacció.
- L'àtom que augmenta el seu n.o. s'oxida (perd electrons).
- L'àtom que disminueix el seu n.o. es redueix (guanya electrons).
Exemple: Fe+CuSO4→FeSO4+Cu
- Fe: 0→+2 → s'oxida → Fe és el reductor
- Cu: +2→0 → es redueix → Cu2+ és l'oxidant
Mètode de l'ió-electró
El mètode de l'ió-electró (o de les semireaccions) és el procediment estàndard per ajustar reaccions redox. Funciona en medi àcid (H+, H2O) i en medi bàsic (OH−, H2O).
📊 Diagrama: Esquema operatiu del mètode de l'ió-electró amb dues columnes: oxidació i reducció, passos d'ajust i suma final
Ajust en medi àcid — Pas a pas
- Escriure les dues semireaccions (oxidació i reducció) en forma iònica.
- Ajustar els àtoms que no siguin O ni H.
- Ajustar l'oxigen afegint H2O al costat que en falti.
- Ajustar l'hidrogen afegint H+ al costat que en falti.
- Ajustar la càrrega afegint electrons (e−) al costat més positiu.
- Igualar els electrons de les dues semireaccions (multiplicar si cal).
- Sumar les dues semireaccions i simplificar.
Exemple resolt — Medi àcid
Ajustar: MnO4−+Fe2+→Mn2++Fe3+ en medi àcid.
Semireacció de reducció (Mn:+7→+2):
Pas 1: MnO4−→Mn2+
Pas 3 (ajustar O amb H2O): MnO4−→Mn2++4H2O
Pas 4 (ajustar H amb H+): MnO4−+8H+→Mn2++4H2O
Pas 5 (ajustar càrrega): esquerra = −1+8=+7; dreta = +2. Calen 5e− a l'esquerra:
MnO4−+8H++5e−→Mn2++4H2O
Semireacció d'oxidació (Fe:+2→+3):
Fe2+→Fe3++e−
Pas 6 (igualar electrons): multipliquem l'oxidació per 5.
Pas 7 (sumar):
MnO4−+8H++5Fe2+→Mn2++4H2O+5Fe3+
Comprovació: àtoms i càrrega igualats als dos costats ✓
Ajust en medi bàsic — Modificació final
El procediment és idèntic fins al pas 7 (és a dir, es fa primer en medi àcid). Després:
Pas addicional: Per cada H+ que aparegui al resultat, afegir OH− a ambdós costats. Cada parell H++OH− es combina formant H2O. Simplificar les molècules d'aigua.
Exemple resolt — Medi bàsic
Ajustar: Cr2O72−+S2−→Cr(OH)3+S en medi bàsic.
Semireacció de reducció (Cr:+6→+3):
Cr2O72−+14H++6e−→2Cr3++7H2O
Semireacció d'oxidació (S:−2→0):
S2−→S+2e−
Multipliquem l'oxidació per 3 i sumem:
Cr2O72−+14H++3S2−→2Cr3++7H2O+3S
Convertir a medi bàsic: Afegim 14OH− a cada costat:
Cr2O72−+14H2O+3S2−→2Cr(OH)3+7H2O+3S+14OH−
Simplifiquem l'aigua (14−7=7 a l'esquerra):
Cr2O72−+7H2O+3S2−→2Cr(OH)3+3S+8OH−
A la PAU de Catalunya es demana sovint l'ajust en medi àcid. En medi bàsic apareix menys, però l'error típic és deixar H+ al resultat final.
Estequiometria redox
Un cop ajustada la reacció, els coeficients estequiomètrics es fan servir igual que en qualsevol altra reacció: permeten calcular masses, volums o quantitats de substància. El procediment és el clàssic:
- Ajustar la reacció redox.
- Convertir dades a mols (n=m/M o n=C⋅V).
- Usar la relació estequiomètrica entre les espècies.
- Convertir el resultat a les unitats demanades.
Exemple: Quants mL d'una dissolució 0,02 M de KMnO4 calen per oxidar 25,0 mL de FeSO4 0,10 M en medi àcid?
De la reacció ajustada: 1 mol MnO4−≡5 mol Fe2+
Mols de Fe2+: n=0,10×0,0250=2,50×10−3 mol
Mols de MnO4− necessaris: 52,50×10−3=5,00×10−4 mol
Volum de KMnO4: V=0,025,00×10−4=0,0250 L =25,0 mL