Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari
Mathesis

Assignatures

FísicaQuímicaMatemàtiques IIMatemàtiques CCSS

Practicar

Exercicis PAUSimulacresProgrés

Temari

Temari

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
QuímicaTermodinamica CineticaTermodinàmica

Termodinàmica

Temari

Senyal a l'enunciat: "Calculeu l'entalpia de la reacció…", "Aplicant la llei de Hess, determineu…", "A partir de les entalpies de formació estàndard…", "Donades les entalpies d'enllaç, calculeu…"

Entalpia de reacció (ΔH\Delta HΔH)

L'entalpia de reacció mesura la calor absorbida o alliberada en una reacció química a pressió constant. El signe indica la direcció del flux d'energia:

Signe de ΔH\Delta HΔHTipus de reaccióEnergia
ΔH<0\Delta H < 0ΔH<0ExotèrmicaEl sistema allibera calor a l'entorn
ΔH>0\Delta H > 0ΔH>0EndotèrmicaEl sistema absorbeix calor de l'entorn

L'entalpia és una funció d'estat: el seu valor depèn només dels estats inicial i final, no del camí. Aquesta propietat és la base de la llei de Hess.

Convenció de signes: en aquest tema farem servir sempre que reacció exotèrmica ⇒ΔH<0\Rightarrow \Delta H < 0⇒ΔH<0 i reacció endotèrmica ⇒ΔH>0\Rightarrow \Delta H > 0⇒ΔH>0. Quan es treballa a pressió constant, el valor de ΔH\Delta HΔH s'expressa habitualment en kJ⋅mol−1\text{kJ·mol}^{-1}kJ⋅mol−1.

📊 Diagrama: Perfil energètic comparant una reacció exotèrmica i una endotèrmica

Entalpia estàndard de formació (ΔHf∘\Delta H_f^\circΔHf∘​)

L'entalpia estàndard de formació és el ΔH\Delta HΔH de la reacció que forma 1 mol del compost a partir dels seus elements en estat estàndard. En aquest context, l'estat estàndard és el més estable a 25 °C i 1 bar.

Per convenció: ΔHf∘\Delta H_f^\circΔHf∘​ de qualsevol element en el seu estat estàndard és zero.

ℹ️ Estats físics: escriu sempre les espècies amb l'estat corresponent — (s)(s)(s), (l)(l)(l), (g)(g)(g) o (aq)(aq)(aq) — perquè ΔHf∘\Delta H_f^\circΔHf∘​ depèn de l'estat físic.

ΔHf∘[O2(g)]=0,ΔHf∘[C(grafit)]=0,ΔHf∘[Fe(s)]=0\Delta H_f^\circ[\text{O}_2(g)] = 0, \quad \Delta H_f^\circ[\text{C(grafit)}] = 0, \quad \Delta H_f^\circ[\text{Fe(s)}] = 0ΔHf∘​[O2​(g)]=0,ΔHf∘​[C(grafit)]=0,ΔHf∘​[Fe(s)]=0

Exemples de reaccions de formació:

C(grafit)+O2(g)→CO2(g)ΔHf∘=−393,5 kJ⋅mol−1\text{C(grafit)} + \text{O}_2(g) \to \text{CO}_2(g) \qquad \Delta H_f^\circ = -393{,}5\ \text{kJ·mol}^{-1}C(grafit)+O2​(g)→CO2​(g)ΔHf∘​=−393,5 kJ⋅mol−1

12N2(g)+32H2(g)→NH3(g)ΔHf∘=−46,1 kJ⋅mol−1\frac{1}{2}\text{N}_2(g) + \frac{3}{2}\text{H}_2(g) \to \text{NH}_3(g) \qquad \Delta H_f^\circ = -46{,}1\ \text{kJ·mol}^{-1}21​N2​(g)+23​H2​(g)→NH3​(g)ΔHf∘​=−46,1 kJ⋅mol−1

Fixa't en els coeficients. La reacció de formació sempre dona 1 mol de producte. Si l'enunciat diu "2NH32 \text{NH}_32NH3​", l'entalpia s'ha de dividir per 2 per obtenir ΔHf∘\Delta H_f^\circΔHf∘​ per mol.

Càlcul de ΔH\Delta HΔH a partir d'entalpies de formació

ΔHreaccioˊ∘=∑ΔHf∘(productes)−∑ΔHf∘(reactius)\boxed{\Delta H_{\text{reacció}}^\circ = \sum \Delta H_f^\circ(\text{productes}) - \sum \Delta H_f^\circ(\text{reactius})}ΔHreaccioˊ∘​=∑ΔHf∘​(productes)−∑ΔHf∘​(reactius)​

Cada terme es multiplica pel coeficient estequiomètric corresponent.

Exemple resolt (PAU)

Calcula l'entalpia de combustió del metà:

CH4(g)+2O2(g)→CO2(g)+2H2O(l)\text{CH}_4(g) + 2\text{O}_2(g) \to \text{CO}_2(g) + 2\text{H}_2\text{O}(l)CH4​(g)+2O2​(g)→CO2​(g)+2H2​O(l)

Dades: ΔHf∘[CH4(g)]=−74,8 kJ⋅mol−1\Delta H_f^\circ[\text{CH}_4(g)] = -74{,}8\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔHf∘​[CH4​(g)]=−74,8 kJ⋅mol−1; ΔHf∘[CO2(g)]=−393,5 kJ⋅mol−1\Delta H_f^\circ[\text{CO}_2(g)] = -393{,}5\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔHf∘​[CO2​(g)]=−393,5 kJ⋅mol−1; ΔHf∘[H2O(l)]=−285,8 kJ⋅mol−1\Delta H_f^\circ[\text{H}_2\text{O}(l)] = -285{,}8\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔHf∘​[H2​O(l)]=−285,8 kJ⋅mol−1.

Pas 1. Apliquem la fórmula:

ΔH∘=[ΔHf∘(CO2)+2⋅ΔHf∘(H2O)]−[ΔHf∘(CH4)+2⋅ΔHf∘(O2)]\Delta H^\circ = [\Delta H_f^\circ(\text{CO}_2) + 2 \cdot \Delta H_f^\circ(\text{H}_2\text{O})] - [\Delta H_f^\circ(\text{CH}_4) + 2 \cdot \Delta H_f^\circ(\text{O}_2)]ΔH∘=[ΔHf∘​(CO2​)+2⋅ΔHf∘​(H2​O)]−[ΔHf∘​(CH4​)+2⋅ΔHf∘​(O2​)]

Pas 2. Substituïm (recordem que ΔHf∘[O2]=0\Delta H_f^\circ[\text{O}_2] = 0ΔHf∘​[O2​]=0):

ΔH∘=[−393,5+2⋅(−285,8)]−[−74,8+0]\Delta H^\circ = [-393{,}5 + 2 \cdot (-285{,}8)] - [-74{,}8 + 0]ΔH∘=[−393,5+2⋅(−285,8)]−[−74,8+0]

=[−393,5−571,6]−[−74,8]=−965,1+74,8=−890,3 kJ⋅mol−1= [-393{,}5 - 571{,}6] - [-74{,}8] = -965{,}1 + 74{,}8 = -890{,}3\ \text{kJ·mol}^{-1}=[−393,5−571,6]−[−74,8]=−965,1+74,8=−890,3 kJ⋅mol−1

El valor negatiu confirma que la combustió és exotèrmica.

Llei de Hess

L'entalpia d'una reacció és la mateixa independentment de si es produeix en un pas o en una sèrie de passos.

Això permet calcular ΔH\Delta HΔH de reaccions difícils de mesurar directament combinant reaccions conegudes.

Tècnica de combinació de reaccions

  1. Identifica la reacció objectiu — escriu reactius i productes.
  2. Manipula les reaccions donades:
    • Si inverteixes una reacció, canvia el signe de ΔH\Delta HΔH.
    • Si multipliques per un factor nnn, multiplica ΔH\Delta HΔH per nnn.
  3. Suma les reaccions perquè es cancel·lin les espècies intermèdies.
  4. Suma els ΔH\Delta HΔH corresponents.

Exemple resolt (PAU)

Calcula ΔH\Delta HΔH de la reacció: C(grafit)+12O2(g)→CO(g)\text{C(grafit)} + \frac{1}{2}\text{O}_2(g) \to \text{CO}(g)C(grafit)+21​O2​(g)→CO(g)

Dades:

  • (1) C(grafit)+O2(g)→CO2(g)\text{C(grafit)} + \text{O}_2(g) \to \text{CO}_2(g)C(grafit)+O2​(g)→CO2​(g), ΔH1=−393,5 kJ⋅mol−1\Delta H_1 = -393{,}5\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔH1​=−393,5 kJ⋅mol−1
  • (2) CO(g)+12O2(g)→CO2(g)\text{CO}(g) + \frac{1}{2}\text{O}_2(g) \to \text{CO}_2(g)CO(g)+21​O2​(g)→CO2​(g), ΔH2=−283,0 kJ⋅mol−1\Delta H_2 = -283{,}0\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔH2​=−283,0 kJ⋅mol−1

Pas 1. Necessitem CO com a producte. Invertim la reacció (2):

CO2(g)→CO(g)+12O2(g)ΔH2′=+283,0 kJ⋅mol−1\text{CO}_2(g) \to \text{CO}(g) + \frac{1}{2}\text{O}_2(g) \qquad \Delta H_2' = +283{,}0\ \text{kJ·mol}^{-1}CO2​(g)→CO(g)+21​O2​(g)ΔH2′​=+283,0 kJ⋅mol−1

Pas 2. Sumem (1) + (2'):

C(grafit)+O2(g)+CO2(g)→CO2(g)+CO(g)+12O2(g)\text{C(grafit)} + \text{O}_2(g) + \cancel{\text{CO}_2(g)} \to \cancel{\text{CO}_2(g)} + \text{CO}(g) + \frac{1}{2}\text{O}_2(g)C(grafit)+O2​(g)+CO2​(g)​→CO2​(g)​+CO(g)+21​O2​(g)

Simplificant: C(grafit)+12O2(g)→CO(g)\text{C(grafit)} + \frac{1}{2}\text{O}_2(g) \to \text{CO}(g)C(grafit)+21​O2​(g)→CO(g)

ΔH=−393,5+283,0=−110,5 kJ⋅mol−1\Delta H = -393{,}5 + 283{,}0 = -110{,}5\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔH=−393,5+283,0=−110,5 kJ⋅mol−1

📊 Diagrama: Cicle de Hess triangular per a la formació del CO

Entalpies d'enllaç

L'energia d'enllaç és l'energia necessària per trencar 1 mol d'un tipus d'enllaç en fase gasosa. Sempre és positiva: trencar enllaços costa energia.

ΔHreaccioˊ≈∑E(enllac¸os trencats)−∑E(enllac¸os formats)\boxed{\Delta H_{\text{reacció}} \approx \sum E(\text{enllaços trencats}) - \sum E(\text{enllaços formats})}ΔHreaccioˊ​≈∑E(enllac¸​os trencats)−∑E(enllac¸​os formats)​

Atenció amb el signe: trencar enllaços és endotèrmic (+)(+)(+) i formar-ne és exotèrmic (−)(−)(−). La fórmula ja ho incorpora: primer els enllaços trencats dels reactius i després els formats dels productes.

Important: les entalpies d'enllaç són valors mitjans i s'apliquen a espècies en fase gasosa. Per això donen estimacions, no valors exactes.

Exemple resolt

Estima ΔH\Delta HΔH per a: H2(g)+Cl2(g)→2HCl(g)\text{H}_2(g) + \text{Cl}_2(g) \to 2\text{HCl}(g)H2​(g)+Cl2​(g)→2HCl(g)

Dades: E(H-H)=436 kJ⋅mol−1E(\text{H-H}) = 436\ \text{kJ·mol}^{-1}E(H-H)=436 kJ⋅mol−1; E(Cl-Cl)=242 kJ⋅mol−1E(\text{Cl-Cl}) = 242\ \text{kJ·mol}^{-1}E(Cl-Cl)=242 kJ⋅mol−1; E(H-Cl)=431 kJ⋅mol−1E(\text{H-Cl}) = 431\ \text{kJ·mol}^{-1}E(H-Cl)=431 kJ⋅mol−1.

Enllaços trencats (reactius): 1 H–H + 1 Cl–Cl =436+242=678 kJ⋅mol−1= 436 + 242 = 678\ \text{kJ·mol}^{-1}=436+242=678 kJ⋅mol−1

Enllaços formats (productes): 2 H–Cl =2×431=862 kJ⋅mol−1= 2 \times 431 = 862\ \text{kJ·mol}^{-1}=2×431=862 kJ⋅mol−1

ΔH≈678−862=−184 kJ⋅mol−1\Delta H \approx 678 - 862 = -184\ \text{kJ·mol}^{-1}ΔH≈678−862=−184 kJ⋅mol−1

Les entalpies d'enllaç donen valors aproximats perquè són mitjanes. A la PAU sempre s'indica quan cal usar-les. Les entalpies de formació donen resultats exactes.

Consells PAU

  • Si l'enunciat dóna entalpies de formació, usa la fórmula ∑productes−∑reactius\sum \text{productes} - \sum \text{reactius}∑productes−∑reactius.
  • Si dóna reaccions amb els seus ΔH\Delta HΔH, combina-les amb la llei de Hess.
  • Si dóna energies d'enllaç, usa ∑trencats−∑formats\sum \text{trencats} - \sum \text{formats}∑trencats−∑formats.
  • Vigila les unitats: no és el mateix kJ\text{kJ}kJ que kJ⋅mol−1\text{kJ·mol}^{-1}kJ⋅mol−1. Si l'enunciat et demana energia total, multiplica pel nombre de mols; si et demana entalpia molar, divideix pels mols corresponents.
← Tornar al temari