Senyal a l'enunciat: Et demanen "comproveu que la matriu A és idempotent", "demostreu que A2=kI", "verifiqueu que A2=A", o el problema dona una matriu amb paràmetre i demana "per a quins valors A és idempotent". La idempotència és la propietat més freqüent a la PAU Catalunya.
Les tres propietats
Idempotent: A2=A
Una matriu és idempotent si el quadrat coincideix amb la matriu original. La verificació és directa: calcular A2 i comparar amb A.
Conseqüències útils:
- A(A−I)=0 (el producte no implica que A=0 o A=I — el producte de no-zeros pot ser zero en àlgebra matricial)
- Si A és idempotent i invertible → A=I (perquè A⋅A=A⋅I⇒A=I al multiplicar per A−1)
- det(A)=0 o det(A)=1 per a matrius idempotents
Nilpotent: Ak=0 per a algun k
Una matriu és nilpotent si alguna potència seva és la matriu zero. El cas més freqüent a la PAU és A2=0. Conseqüència: det(A)=0 sempre (una matriu nilpotent no és mai invertible).
Involutiva: A2=I
Una matriu és involutiva si el seu quadrat és la matriu identitat. Conseqüència: A=A−1 (la matriu és la seva pròpia inversa). Útil per simplificar equacions matricials: si A2=I, aleshores A−1=A.
Procediment de verificació
- Calcula A2=A⋅A (o Ak si cal).
- Compara amb A (idempotent), amb 0 (nilpotent) o amb I (involutiva).
- Si hi ha un paràmetre, iguala element a element per trobar els valors del paràmetre que satisfan la propietat.
- Menciona les conseqüències rellevants per al problema (invertibilitat, forma de la inversa, etc.).
A(A−I)=0 NO implica A=0 ni A=I. En àlgebra matricial, el producte de dues matrius no nul·les pot ser zero. Aquest és un dels errors conceptuals més freqüents quan es treballa amb idempotència.
Exemple resolt — verificar idempotència
Comprova que la matriu és idempotent:
A=(21−2−1)
1. Calculem A2:
A2=(21−2−1)(21−2−1)=(4−22−1−4+2−2+1)=(21−2−1)
2. Comparem: A2=A. La matriu és idempotent. ✓
3. Conseqüències: det(A)=(2)(−1)−(−2)(1)=−2+2=0. Com que A és idempotent i det(A)=0, la matriu és singular (no invertible). ✓
Exemple resolt — trobar paràmetre per a idempotència
Determina el valor de a perquè la matriu sigui idempotent:
A=(a011−a)
1. Calculem A2:
A2=(a011−a)(a011−a)=(a20a+(1−a)(1−a)2)=(a201(1−a)2)
2. Imposem A2=A igualant element a element:
- Posició (1,1): a2=a⇒a(a−1)=0⇒a=0 o a=1.
- Posició (1,2): 1=1 ✓ (sempre satisfeta).
- Posició (2,2): (1−a)2=1−a⇒(1−a)(1−a−1)=0⇒(1−a)(−a)=0⇒a=0 o a=1.
3. Les dues condicions coincideixen. Per a a=0: A=(0011); per a a=1: A=(1010). En tots dos casos A és idempotent.