Mathesis

Asignaturas

FísicaQuímicaMatemáticas IIMatemáticas CCSS

Practicar

Ejercicios PAUSimulacrosProgreso

Temario

Temario
Mathesis

Asignaturas

FísicaQuímicaMatemáticas IIMatemáticas CCSS

Practicar

Ejercicios PAUSimulacrosProgreso

Temario

Temario

MATEMÀTIQUES CCSS

Temari

Tots els blocs i temes de l'assignatura

Àlgebra(3 temes)
Funcions i anàlisi(2 temes)
Probabilitat i estadística(4 temes)
Matemàtiques CCSS›Àlgebra›Sistemes lineals i mètode de Gauss

Sistemes lineals i mètode de Gauss

Temari
Sistemes 2×2Mètode de GaussClassificació de sistemesDiscussió paramètrica
Senyal a l'enunciat: Tens dos productes, preus, quantitats o mesures
relacionades i l'enunciat demana "trobeu les dues incògnites",
"resoleu el sistema" o "calculeu x i y".

Mètodes directes per a sistemes 2×2

Un sistema de dues equacions amb dues incògnites té la forma:
Hi ha tres mètodes equivalents. Escull el que s'adapti millor als coeficients del problema:

Mètode de substitució

Aïlla una incògnita d'una equació i substitueix a l'altra. Funciona bé quan un
coeficient és 1 o −1.
QuímicaEquilibri Acid BaseEquilibrio químico (Kc/Kp)

Equilibrio químico (Kc/Kp)

Temario

Senyal a l'enunciat: "Escriu l'expressió de KcK_cKc​...", "Calcula KcK_cKc​ a partir de les concentracions d'equilibri...", "Relaciona KcK_cKc​ i KpK_pKp​...", "Determina el grau de dissociació..."

Equilibri químic: concepte fonamental

Un sistema químic assoleix l'equilibri dinàmic quan la velocitat de la reacció directa iguala la de la inversa. Macroscòpicament, les concentracions deixen de canviar, però microscòpicament les reaccions continuen produint-se en ambdós sentits.

Per a una reacció genèrica en fase homogènia:

a A+b B⇌c C+d Da\,A + b\,B \rightleftharpoons c\,C + d\,DaA+bB⇌cC+dD

Els coeficients estequiomètrics aaa, bbb, ccc i ddd són els exponents que apareixen a l'expressió de l'equilibri. A més, només s'hi substitueixen valors en l'equilibri.

Constant d'equilibri en concentracions: KcK_cKc​

L'expressió de la constant d'equilibri en termes de concentracions molars és:

Kc=[C]c⋅[D]d[A]a⋅[B]bK_c = \frac{[C]^c \cdot [D]^d}{[A]^a \cdot [B]^b}Kc​=[A]a⋅[B]b[C]c⋅[D]d​

📊 Diagrama: Esquema visual de l'expressió de Kc amb productes al numerador i reactius al denominador

On [X][X][X] representa la concentració molar (mol/L) de l'espècie XXX en l'equilibri.

Propietats fonamentals de KcK_cKc​:

PropietatDetall
Depèn de la temperaturaCada TTT dóna un valor diferent de KcK_cKc​
No depèn de les concentracions inicialsL'equilibri s'assoleix amb el mateix KcK_cKc​ independentment del punt de partida
Adimensional si es treballa amb activitatsEn problemes de PAU se solen usar concentracions en mol⋅L−1\text{mol·L}^{-1}mol⋅L−1 de manera implícita
Sòlids i líquids purs s'exclouenLa seva activitat és 1 per convenció

Atenció: Els sòlids i els líquids purs no apareixen a l'expressió de KcK_cKc​. Per exemple, per a CaCO3(s)⇌CaO(s)+CO2(g)\text{CaCO}_3(s) \rightleftharpoons \text{CaO}(s) + \text{CO}_2(g)CaCO3​(s)⇌CaO(s)+CO2​(g), la constant és simplement Kc=[CO2]K_c = [\text{CO}_2]Kc​=[CO2​].

Constant d'equilibri en pressions parcials: KpK_pKp​

Per a reaccions en fase gasosa, és convenient treballar amb pressions parcials:

Kp=pCc⋅pDdpAa⋅pBbK_p = \frac{p_C^c \cdot p_D^d}{p_A^a \cdot p_B^b}Kp​=pAa​⋅pBb​pCc​⋅pDd​​

On pXp_XpX​ és la pressió parcial de l'espècie XXX en l'equilibri. Igual que a KcK_cKc​, sòlids i líquids purs no s'hi inclouen.

Relació entre KcK_cKc​ i KpK_pKp​

Aplicant la llei dels gasos ideals (pi=[i]⋅RTp_i = [i] \cdot RTpi​=[i]⋅RT):

Kp=Kc⋅(RT)ΔnK_p = K_c \cdot (RT)^{\Delta n}Kp​=Kc​⋅(RT)Δn

On:

  • R=0,082  atm⋅L⋅mol−1⋅K−1R = 0{,}082\;\text{atm·L·mol}^{-1}\text{·K}^{-1}R=0,082atm⋅L⋅mol−1⋅K−1
  • TTT en kelvins
  • Δn=(mols gasosos productes)−(mols gasosos reactius)\Delta n = (\text{mols gasosos productes}) - (\text{mols gasosos reactius})Δn=(mols gasosos productes)−(mols gasosos reactius)

Compte amb Δn\Delta nΔn: Només comptes els mols d'espècies gasoses. Si Δn=0\Delta n = 0Δn=0, llavors Kp=KcK_p = K_cKp​=Kc​.

Quocient de reacció: QQQ

El quocient de reacció té la mateixa estructura que la constant d'equilibri, però es calcula amb valors instantanis. Per tant:

Qc=[C]c⋅[D]d[A]a⋅[B]bQ_c = \frac{[C]^c \cdot [D]^d}{[A]^a \cdot [B]^b}Qc​=[A]a⋅[B]b[C]c⋅[D]d​ Qp=pCc⋅pDdpAa⋅pBbQ_p = \frac{p_C^c \cdot p_D^d}{p_A^a \cdot p_B^b}Qp​=pAa​⋅pBb​pCc​⋅pDd​​

Si treballes amb concentracions, has de comparar QcQ_cQc​ amb KcK_cKc​. Si treballes amb pressions parcials, compares QpQ_pQp​ amb KpK_pKp​.

ComparacióSignificatEl sistema evoluciona cap a...
Q<KQ < KQ<KExcés relatiu de reactiusProductes (sentit directe)
Q=KQ = KQ=KEl sistema és a l'equilibriNo evoluciona macroscòpicament
Q>KQ > KQ>KExcés relatiu de productesReactius (sentit invers)

📊 Diagrama: Comparativa visual dels tres casos Q menor que K, Q igual a K i Q major que K

Grau de dissociació α\alphaα

El grau de dissociació indica la fracció de reactiu que s'ha transformat en productes:

α=mols dissociatsmols inicials(0≤α≤1)\alpha = \frac{\text{mols dissociats}}{\text{mols inicials}} \quad (0 \leq \alpha \leq 1)α=mols inicialsmols dissociats​(0≤α≤1)

Es pot expressar en tant per u o en percentatge (%α=α×100\%\alpha = \alpha \times 100%α=α×100).

Exemple resolt 1: Càlcul de KcK_cKc​

En un recipient de 2,0  L2{,}0\;\text{L}2,0L a 400  °C400\;\text{°C}400°C, s'introdueixen 1,0  mol1{,}0\;\text{mol}1,0mol de H2\text{H}_2H2​ i 1,0  mol1{,}0\;\text{mol}1,0mol de I2\text{I}_2I2​. En l'equilibri es troben 0,80  mol0{,}80\;\text{mol}0,80mol de HI\text{HI}HI. Calcula KcK_cKc​.

H2(g)+I2(g)⇌2 HI(g)\text{H}_2(g) + \text{I}_2(g) \rightleftharpoons 2\,\text{HI}(g)H2​(g)+I2​(g)⇌2HI(g)

Pas 1. Concentracions inicials: [H2]0=[I2]0=1,02,0=0,50  M[\text{H}_2]_0 = [\text{I}_2]_0 = \frac{1{,}0}{2{,}0} = 0{,}50\;\text{M}[H2​]0​=[I2​]0​=2,01,0​=0,50M

Pas 2. El HI\text{HI}HI format és 0,80  mol0{,}80\;\text{mol}0,80mol en 2,0  L2{,}0\;\text{L}2,0L, per tant [HI]eq=0,40  M[\text{HI}]_{eq} = 0{,}40\;\text{M}[HI]eq​=0,40M.

Pas 3. Per estequiometria, per cada 2  mol2\;\text{mol}2mol de HI\text{HI}HI formats es consumeix 1  mol1\;\text{mol}1mol de H2\text{H}_2H2​ i 1  mol1\;\text{mol}1mol de I2\text{I}_2I2​:

📊 Diagrama: Taula ICE per a la reacció H2 + I2 en equilibri amb 2 HI

Δ[H2]=Δ[I2]=−0,402=−0,20  M\Delta[\text{H}_2] = \Delta[\text{I}_2] = -\frac{0{,}40}{2} = -0{,}20\;\text{M}Δ[H2​]=Δ[I2​]=−20,40​=−0,20M

Pas 4. Concentracions en l'equilibri:

[H2]eq=0,50−0,20=0,30  M,[I2]eq=0,30  M[\text{H}_2]_{eq} = 0{,}50 - 0{,}20 = 0{,}30\;\text{M}, \quad [\text{I}_2]_{eq} = 0{,}30\;\text{M}[H2​]eq​=0,50−0,20=0,30M,[I2​]eq​=0,30M

Pas 5. Calculem KcK_cKc​:

Kc=[HI]2[H2][I2]=(0,40)2(0,30)(0,30)=0,160,09=1,78K_c = \frac{[\text{HI}]^2}{[\text{H}_2][\text{I}_2]} = \frac{(0{,}40)^2}{(0{,}30)(0{,}30)} = \frac{0{,}16}{0{,}09} = 1{,}78Kc​=[H2​][I2​][HI]2​=(0,30)(0,30)(0,40)2​=0,090,16​=1,78

Exemple resolt 2: Relació KcK_cKc​–KpK_pKp​

Per a la reacció N2O4(g)⇌2 NO2(g)\text{N}_2\text{O}_4(g) \rightleftharpoons 2\,\text{NO}_2(g)N2​O4​(g)⇌2NO2​(g) a 25  °C25\;\text{°C}25°C, Kc=4,6×10−3K_c = 4{,}6 \times 10^{-3}Kc​=4,6×10−3. Calcula KpK_pKp​.

Pas 1. Δn=2−1=1\Delta n = 2 - 1 = 1Δn=2−1=1

Pas 2. T=25+273=298  KT = 25 + 273 = 298\;\text{K}T=25+273=298K

Pas 3. Kp=Kc⋅(RT)Δn=4,6×10−3⋅(0,082×298)1K_p = K_c \cdot (RT)^{\Delta n} = 4{,}6 \times 10^{-3} \cdot (0{,}082 \times 298)^{1}Kp​=Kc​⋅(RT)Δn=4,6×10−3⋅(0,082×298)1

Kp=4,6×10−3×24,4=0,11K_p = 4{,}6 \times 10^{-3} \times 24{,}4 = 0{,}11Kp​=4,6×10−3×24,4=0,11

ℹ️ Lectura ràpida: com que Δn=1>0\Delta n = 1 > 0Δn=1>0, en aquest cas Kp>KcK_p > K_cKp​>Kc​ perquè apareix un factor addicional RTRTRT.

← Volver al temario