Senyal a l'enunciat: "Escriu l'expressió de Kc...", "Calcula Kc a partir de les concentracions d'equilibri...", "Relaciona Kc i Kp...", "Determina el grau de dissociació..."
Equilibri químic: concepte fonamental
Un sistema químic assoleix l'equilibri dinàmic quan la velocitat de la reacció directa iguala la de la inversa. Macroscòpicament, les concentracions deixen de canviar, però microscòpicament les reaccions continuen produint-se en ambdós sentits.
Per a una reacció genèrica en fase homogènia:
aA+bB⇌cC+dD
Els coeficients estequiomètrics a, b, c i d són els exponents que apareixen a l'expressió de l'equilibri. A més, només s'hi substitueixen valors en l'equilibri.
Constant d'equilibri en concentracions: Kc
L'expressió de la constant d'equilibri en termes de concentracions molars és:
Kc=[A]a⋅[B]b[C]c⋅[D]d
📊 Diagrama: Esquema visual de l'expressió de Kc amb productes al numerador i reactius al denominador
On [X] representa la concentració molar (mol/L) de l'espècie X en l'equilibri.
Propietats fonamentals de Kc:
| Propietat | Detall |
|---|
| Depèn de la temperatura | Cada T dóna un valor diferent de Kc |
| No depèn de les concentracions inicials | L'equilibri s'assoleix amb el mateix Kc independentment del punt de partida |
| Adimensional si es treballa amb activitats | En problemes de PAU se solen usar concentracions en mol⋅L−1 de manera implícita |
| Sòlids i líquids purs s'exclouen | La seva activitat és 1 per convenció |
Atenció: Els sòlids i els líquids purs no apareixen a l'expressió de Kc. Per exemple, per a CaCO3(s)⇌CaO(s)+CO2(g), la constant és simplement Kc=[CO2].
Constant d'equilibri en pressions parcials: Kp
Per a reaccions en fase gasosa, és convenient treballar amb pressions parcials:
Kp=pAa⋅pBbpCc⋅pDd
On pX és la pressió parcial de l'espècie X en l'equilibri. Igual que a Kc, sòlids i líquids purs no s'hi inclouen.
Relació entre Kc i Kp
Aplicant la llei dels gasos ideals (pi=[i]⋅RT):
Kp=Kc⋅(RT)Δn
On:
- R=0,082atm⋅L⋅mol−1⋅K−1
- T en kelvins
- Δn=(mols gasosos productes)−(mols gasosos reactius)
Compte amb Δn: Només comptes els mols d'espècies gasoses. Si Δn=0, llavors Kp=Kc.
Quocient de reacció: Q
El quocient de reacció té la mateixa estructura que la constant d'equilibri, però es calcula amb valors instantanis. Per tant:
Qc=[A]a⋅[B]b[C]c⋅[D]d
Qp=pAa⋅pBbpCc⋅pDd
Si treballes amb concentracions, has de comparar Qc amb Kc. Si treballes amb pressions parcials, compares Qp amb Kp.
| Comparació | Significat | El sistema evoluciona cap a... |
|---|
| Q<K | Excés relatiu de reactius | Productes (sentit directe) |
| Q=K | El sistema és a l'equilibri | No evoluciona macroscòpicament |
| Q>K | Excés relatiu de productes | Reactius (sentit invers) |
📊 Diagrama: Comparativa visual dels tres casos Q menor que K, Q igual a K i Q major que K
Grau de dissociació α
El grau de dissociació indica la fracció de reactiu que s'ha transformat en productes:
α=mols inicialsmols dissociats(0≤α≤1)
Es pot expressar en tant per u o en percentatge (%α=α×100).
Exemple resolt 1: Càlcul de Kc
En un recipient de 2,0L a 400°C, s'introdueixen 1,0mol de H2 i 1,0mol de I2. En l'equilibri es troben 0,80mol de HI. Calcula Kc.
H2(g)+I2(g)⇌2HI(g)
Pas 1. Concentracions inicials: [H2]0=[I2]0=2,01,0=0,50M
Pas 2. El HI format és 0,80mol en 2,0L, per tant [HI]eq=0,40M.
Pas 3. Per estequiometria, per cada 2mol de HI formats es consumeix 1mol de H2 i 1mol de I2:
📊 Diagrama: Taula ICE per a la reacció H2 + I2 en equilibri amb 2 HI
Δ[H2]=Δ[I2]=−20,40=−0,20M
Pas 4. Concentracions en l'equilibri:
[H2]eq=0,50−0,20=0,30M,[I2]eq=0,30M
Pas 5. Calculem Kc:
Kc=[H2][I2][HI]2=(0,30)(0,30)(0,40)2=0,090,16=1,78
Exemple resolt 2: Relació Kc–Kp
Per a la reacció N2O4(g)⇌2NO2(g) a 25°C, Kc=4,6×10−3. Calcula Kp.
Pas 1. Δn=2−1=1
Pas 2. T=25+273=298K
Pas 3. Kp=Kc⋅(RT)Δn=4,6×10−3⋅(0,082×298)1
Kp=4,6×10−3×24,4=0,11
ℹ️ Lectura ràpida: com que Δn=1>0, en aquest cas Kp>Kc perquè apareix un factor addicional RT.